Ja hem arribat a les temudes festes de nadal. Temudes perquè tradicionalment son unes festes de llum i d’alegria, i molt de caire familiar (deixant de banda el caire religiós, cada vegada menys important; i per mi inexistent) on les famílies se solen reunir al voltant de la taula per celebrar-les. Jo aquest any no penso celebrar res; ni tan sols he decorat el balcó del pis, com feia cada any (era dels pocs, algun any l’únic del bloc que ho feia).I es que (ja sé que em repeteixo) aquest nadal no és com els altres que hem passat; ni n’hi haurà mai més cap (el famós "MAI MÉS") com els passats.
Aquest any encara no l’he vista (no se si encara la fan), però era molt típica aquella propaganda de torrons, en que es veia el fill baixant del tren i la cançoneta aquella de “torna... a casa torna... per nadal”.
Doncs en Jordi no torna a casa, ni per nadal, ni per cap d’any, ni per tots sants. No tornarà mai més (altre cop), i per tant la celebració amb tota la família no pot existir, falta i faltarà ell.
El temps va passant, i de vegades penso que ho estic portant força bé (dins del que cab), però quan arriben dates que per alguna cosa o altre la seva absència és més palesa, com ara aquestes, m’adono que no, que no ho porto bé i que tot plegat és una puta merda.
Una puta merda eterna que no canviarà, i els ulls se’m tornen a omplir de llàgrimes i de la boca em surt un “em cago en deu”.
El seu somriure, la seva alegria, la seva manera de fer... es troben a faltar cada dia de l'any, però en els dies normals, vas tirant, i dins la rutina diària tot queda més diluït. Però quan aquesta rutina diària es trenca i venen dies que haurien d’ésser de celebracions i d'alegria, la cosa és molt més feixuga i difícil de suportar.
T’estimem.
Aquest any encara no l’he vista (no se si encara la fan), però era molt típica aquella propaganda de torrons, en que es veia el fill baixant del tren i la cançoneta aquella de “torna... a casa torna... per nadal”.
Doncs en Jordi no torna a casa, ni per nadal, ni per cap d’any, ni per tots sants. No tornarà mai més (altre cop), i per tant la celebració amb tota la família no pot existir, falta i faltarà ell.
El temps va passant, i de vegades penso que ho estic portant força bé (dins del que cab), però quan arriben dates que per alguna cosa o altre la seva absència és més palesa, com ara aquestes, m’adono que no, que no ho porto bé i que tot plegat és una puta merda.
Una puta merda eterna que no canviarà, i els ulls se’m tornen a omplir de llàgrimes i de la boca em surt un “em cago en deu”.
El seu somriure, la seva alegria, la seva manera de fer... es troben a faltar cada dia de l'any, però en els dies normals, vas tirant, i dins la rutina diària tot queda més diluït. Però quan aquesta rutina diària es trenca i venen dies que haurien d’ésser de celebracions i d'alegria, la cosa és molt més feixuga i difícil de suportar.
T’estimem.
3 comentaris:
Bones família! Durant tot el dia he tingut el dubte de si trucar per felicitar el nadal o no, i si seria una ofensa ja que em suposava que no teníeu ganes de festa, sobretot tu Joan ...
És un fet que no hi ha ganes, crec que pot ser e fet bé i tot, anava a enviar un email però he vist aquest escrit i millor el coment per aquí.
Falta en Jordi... falta el seu missatge de felicitats, la seva força, com tu dius: la seva alegria, les seves ganes de veurens feliços, i tal vegada per això hem d'intentar ser-ho una mica. Encara que en qualsevol moment no poguem més i entre llàgrimes volgem que ens acompayi aquesta i tantes altres nits.
Auràn de passar uns anys per tenir ganes de tornar a passar unes festes o celebrar el nadal, com es diu, temps al temps, encara que tot serà molt diferent.
No és fàcil, però no hi ha res a fer.
Espero que entre tot el dolor existent aquestes festes puguin ser una mica alegres, i fàcils de suportar.
Una abraçada molt forta i un petó des de Mallorca, de tot cor Marta.
una abraçada molt gran, no puc dir res mes.
anna.
Prefereixo el silenci...doncs tampoc son moltes les coses que puc dir. DIntre de tot, espero que esteu tots bé.
No us oblido.
Molts i molts petons, i una abraçada ben forta.
Isa
Publica un comentari a l'entrada