L’últim diumenge del mes de gener, la ciutat de Valls celebra la gran festa de la calçotada. Per tant el passat dia 31 de gener es va celebrar la 29a edició d’aquesta coneguda festa popular.
Tinc la sort de comptar entre les meves amistats a en Joan i la Candela que, a part de ser unes bellíssimes persones i grans amics, son Vallencs de soca-rel i membres d’una família cultivadora dels calçots de Valls.
O sigui que ni pintat per anar a menjar uns bons calçots i gaudir d’una diada amb la seva companyia.
Aquest any, malgrat tot, varem decidir de no faltar a la cita (intento que tot sigui el més normal possible, dins les meves limitacions) i en companyia d’en Jordi i la Montse hi varem anar.
El temps va acompanyar i la diada va resultar (almenys sota el meu punt de vista) d’allò més profitosa. No dubto que en el transcurs de la diada pogués haver-hi algun moment incòmode (treure cava a les postres ?) que varem solucionar portant-ne una ampolla nosaltres (el fet de que jo no en begui no ha de condicionar a ningú).
Vaig intentar ser el més natural possible, fins i tot fer alguna broma al seu fill Bernat, de disset anys i en plena “edat del pavo”.
Tu Jordi (que els coneixies de les seves visites a Girona) no vas poder-hi venir mai. Les teves ganes de jugar a futbol podien més; i com que la festa sempre s’escau en diumenge, que era quan disputàveu el partit, tenies clar les teves preferències.
T’estimem.
4 comentaris:
deixar-vos acompanyar es un gest de molta generositat per part vostra.
se que valoreu moltissim als amics, i per aixó ens deixeu estar a prop, quan suposo que en el fons de l anima un es tancaria amb pany i clau.
per això valoro moltissim poder estar amb vosaltres també amb el blog.
una abraçada.
anna
Joan, Antònia... Gràcies per l'escrit. Ja saps que l'apreci i la consideració es mútua. I no, no hi va haver cap moment incòmode, t'ho puc assegurar. Pot ser tu sí que ho vas estar en tenir una mica "xunga" l'esquena i tot i això, encara vas ajudar a coure els calçots!
A més, la vostra visita ens va permetre conèixer altra gent molt maca i això sempre es d'agrair.
Be, mica en mica i sense oblidar el Jordi, la naturalitat es va fent mes present i això també farà que el seu record sigui menys dolorós.
Una abraçada!!
Joan , gràcies per compartir moments amb nosaltres...Som una bona pinya, entre tots ens donem carinyo. Encara que només poguem "recordar" moments SEMPRE em quedarà l'estel i el carisme d'en Jordi per tindre'l com referència. Tot i que no es el mateix...ho sé. Però res es sempre igual, sempre hi ha alguna cosa que cambia.
Jo us vull donar les gràcies per haver-nos trobat al camí i per tenir com exemple a una familia que admiro.
Molts carinyets per tots,
Isa
Publica un comentari a l'entrada