La Bicicleta

Per les circumstàncies que siguin, jo mai he practicat cap esport dels que en podríem dir físics. Jo sempre dic que de l’únic esport que he tingut fitxa de federat ha estat dels escacs.

Això no vol dir que no m’agradi fer esport i caminar, de tant en tant faig alguna caminada, i a Sant Miquel hi he pujat algunes vegades; i durant molt de temps vaig estar jugant a futbol els divendres al vespre als Maristes, on ens hi reuníem una colla de pares.

I aquest estiu passat vaig començar a anar en bicicleta, pel carril bici i no massa estona, l’edat ja comença a deixar-se notar i em costa molt de recuperar-me després d’un esforç (l’altre dia vaig voler pujar a Sant Miquel i esbufegava com un home boig, fins al punt d’haver de fer molts de trossos a peu). Però em va anar molt bé per meditar (allà van anar agafant cos molts dels escrits que pengen d’aquest bloc) i renegar.

Agafava la bici tot sol (una vegada vaig quedar amb la Laia i una altre amb en Marc, però majoritàriament hi anava sol) i sobre les 7, quan el sol començava a donar el tomb, me’n anava fins a Bonmatí i tornava.

En el transcurs de l’hora i quart, mes o menys, que durava la pedalada tenia temps per analitzat la situació que se’m plantejava a partir d’ara; i, tot i que de solució que m’agradés no en vaig trobar cap, em va ajudar molt.

Ara, aprofitant que al despatx hi ha una persona molt ficada en el mon de les bicis (en Miquelet) i que la marca Scott feia uns descomptes molt importants en un model de l’any passat, he aprofitat per comprar-ne una de nova.

De moment (no fa massa que la tinc) cada dissabte he sortit un parell d’hores, a veure si li acabo agafant el gust i ocupo unes hores del dissabte d’aquesta manera.
T’estimem.