Com he anat dient sempre, aquestes “tradicions” que abans em feien gaudir, ara em fan
més mal que bé. De fet no en segueixo cap. El passat 31 vàrem sopar com sempre,
i com sempre que l’endemà és festa vaig anar a veure una pel·lícula.
Concretament vaig veure “Prometheus”; una pel·lícula entretinguda. Res de
campanades ni de programes especials, la peli i a dormir.
Ens recorden massa que son festes familiars, per reunir la família al voltant d’una
taula. I als que no la tenim tota se’ns fa massa evident.
El passat cap de setmana vàrem anar a passar un parell de dies a Andorra. Ens hi
varen acompanyar l’Albert i la Laura. Va anar tot perfecte i varen ser dos dies
aprofitats al màxim. El “problema” va venir durant el viatge. Com que anàvem
els quatre amb el cotxe de l’Albert i per evitar els revols de la Collada, vaig
decidir de passar per l’eix fins a Manresa i pel túnel del Cadí.
No cal dir que aquesta carretera em posa de mala llet, perquè penso que ja s’havia
d’haver fet així des del principi, i s’haurien evitat molts accidents (però
això no importa a ningú, si no ets un afectat). I el que em va posat de més
mala llet és que tot el recorregut , que està acabat, té un carril tancat amb
cons. Suposo que s’està esperant la inauguració oficial per part d’algun
polític. Mentre tant el que passi, importa poc.
T'estimem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada