Tal i com ja deia en l’últim escrit publicat “Any nou... Tot igual”, vaig passar per l’eix el passat cap de setmana, per anar a Andorra, i tot i que em consta que ja fa setmanes que el desdoblament estava acabat, fins que el polític de torn, en aquest cas el Sr. Mas, va estar disponible, no es va obrir el desdoblament.
Però el que em fa fàstic ha estat sentir-lo lloant les virtuts de l’eix i el que suposa per l’economia catalana, que no ho poso en dubte, però oblidant totalment els 15 anys de retard de l’obra; perquè ja en el moment de la primera inauguració, en que el polític de torn era el Sr. Pujol, va fer les maneres lloances, tot i saber tothom (menys ell) que la carretera naixia coixa. La prova més evident: 194 morts en els 15 anys de funcionament (més d’un mort per mes, de mitjana).
Molt probablement, si l’eix hagués nascut com el que es volia que fos (i que finalment és) un eix viari important, amb dos carrils per banda i una mitgera de separació, els morts haguessin estat molts menys. I el cost total hagués estat molt menor; no és el mateix fer dues carreteres (malgrat estiguin de costat) que fer-ne una de més ample.
Però això als polítics els importa ben poc, llevat que algun dels 194 morts hagués estat un familiar directa d’ells. Potser llavors ho veurien diferent.
T’estimem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada