Aquest és l’escrit que més m’ha costat de prendre la decisió de si fer-lo o no. La disjunció en que em trobava era molt semblant a la que es troben molts amics i coneguts nostres: els hi comentem alguna cosa (com s’ho prendran) o no diem res (llavors poden pensar que no ens preocupa en absolut el seu patiment). És realment una decisió difícil i jo sempre he intentat respectar al meu interlocutor.
Docs bé, amb la Laia m’he trobat en una situació semblant (si no el faig pot semblar que m'oblido d'ella), i més després d’haver dedicat un escrit a la seva mare i el seu germà (algú pot pensar: home eren la seva mare i el seu germà, és de lo més normal). Però i la Laia què, no era ningú ? Si hi hagués hagut algun paper signat la cosa hauria estat diferent ? Fan falta papers signats perquè els sentiments tinguin algun valor ? Evidentment NO. Els sentiments son els que son i punt. I la Laia era la seva parella en el moment del desgraciat accident, i per tant crec que és mereix un espai per ella sola en aquest Blog.
Blog per altre banda que dedico plenament a ne’n Jordi; i la Laia va ésser una part molt important ens els últims tres anys de la seva curta vida (gràcies Laia), i la meva il·lusió era que s’hagués acabat convertint en la mare del meus néts.
Recordo perfectament quan en Jordi ens la va presentar, a l’estiu del 2007, just abans de que anessin a fer el seu primer viatge junts, a Menorca. De seguida em va semblar una molt bona noia, amb un caràcter molt obert (a part de molt maca) i amb la que varem connectar plenament des del primer moment.
Desprès d’aquella primera vegada va anar venint regularment i no va tenir cap problema d’incorporar-se a les festes familiars que sovint solíem fer (encara em sembla veure-la jugant a cartes amb en Jordi i el meu pare i el meu cunyat, desprès del seu primer dinar de fires).
Semblava que es trobava bé amb nosaltres i nosaltres amb ella.
Ara, per desgràcia, a ella la vida també li ha donat un cop molt fort, i tots els plans de futur que havia fet amb en Jordi se’n han anat a la merda, i haurà de començar de nou. I sens dubte això costa i costa molt. No ha perdut un fill (com nosaltres), no ha perdut un germà (com l’Albert), però ha perdut la persona que estimava i amb qui volia formar-hi una família; i això també deixa una marca inesborrable.
Nosaltres volem fer-li costat en tot el que puguem, i de fet desprès del fatídic 6 de març ens hem vist algunes vegades (en els homenatges i en visites que ens ha fet a casa, on sap que sempre tindrà la porta oberta i serà benvinguda) i a mi m’agrada molt mantenir-hi un contacte; almenys mentre a ella no li faci mal, perquè li tinc una gram estima.
Però precisament per l’estimació que sento cap a ella (s’havia de convertir en la meva filla) espero que es pugui refer, el més aviat possible, i malgrat segur que mai no oblidarà en Jordi, pugui redreçar la seva vida i donar-l’hi altre cop sentit. MOLTS D’ANIMS.
T’estimem.
3 comentaris:
Hola Joan .
Em presento , soc L'Aroa , una molt bona amiga de la Laia .
Primer de tot , volia donar tot el meu condol i recolsament a tota la familia , ja que es un cop molt fort i molt dur i evidentment impossible de superar .
Bé , jo desgraciadament mai vaig poder conèixer a en Jordi , ja que la Laia i jo en aquells moments en el que vivien la seva historia i jo la meva amb la meva parella , ens vam distanciar , això si , sense oblidar-nos mai l'una de l'altra . Per això mai me'l va poder presentar ... Tot i així , es com si l'haguès conegut desde el primer moment en el que ells dos es van conèixer, ja que la Laia sempre parlava d'una manera molt especial del seu amor .
Evidentment m'haguès agradat moltissim conèixer a en Jordi , ja que , ella ( la Laia )sempre ens explica a tots la grandesa interior del seu fill . Lo energètic que era , respectuòs i educat , viu ( en tots els sentits .. amb això em refereixo a la seva simpatía , i tot plegat ).
Ara , aparcant una mica aquest tema , sento ganes de parlar de la Laia .
Primer de tot , donar-li les gracies a tota la familia d'en jordi , el recolzament que li esteu fent a la Laia , ja que , em torno a repetir , ha sigut el cop mes dur que ha pogut patir mai. Evidentment a tots els que envoltaven a en Jordi i en especial també vostès . Bé , si no fa res i amb tot el respecte del mon segueixo amb ella ..
Per mi , la Laia es una de les millors persones que he conegut mai , per tant em va xocar molt aquesta desgràcia no nomès perque es algo que no es pla de bon gust per ningú encara que no coneguès a en Jordi , sino nomès pel simple fet de com s'havia quedat ella .
Desde el primer moment vam intentar estar al seu costat , encara que , a vegades no saviem ni que fer ni com actuar davant la situació .
Es lo que tots diem .. es molt fàcil dir .. tanquila que tot passa .. t'has de donar temps , ara es normal que estiguis així ... avui tens aquest malt gust pero d'aqui un temps el recordaras d'una altra manera , amb un gran somriure . De fet .. creec que així serà , mai l'oblidarà pero aconseguirà estabilitzar-se , almenos això espero .. perque a dia d'avui i com es normal .. va deixant passar els dies com pot ... bé , m'he fet un embolic , estava amb això que tots li diem, pero desprès em paro a pensar ... ostres , que facil que es dir tot això .. pero ningú pensa en l'agonia del seu interior , el seu cor , els seus sentiments , la seva ràbia , la seva impotència , la seva soletat .. la seva vida en general , ja que per ella es com havre perdut el rumb de la seva vida . Gran part de la seva vida va marxar el dia 6 de març amb en Jordi .
Encara i així , l'admiro tant ... per el saver estar que tè , la " fortalesa " que està demostrant tenir ( ho fico entre cometes perque , encara que ho intenti demostrar , se com es sent en realitat )
Ai mare de deu , creec que m'he enrollat molt . En fi ..
De veritat i amb tot el meu cor .. espero que poc a poc tant la seva familia com ella aconsegueixi viure de la millor manera possible davant del fet .
Gracies per cuidar-la , per estimarla i per recolzar-la de la manera que ho esteu fent ( disculpi si sense voler el tutejo Joan .. eske em costa una mica escriure en català)
De veritat GRACIES , i per vostès una gran abraçada , i amb tot el meu carinyo encara que no els conegui els hi desitjo lo millor d'aquest mòn . I que no falti , un petò enorme enviat al cel per a en Jordi que de primeres es qui mes mereix aquest escrit :)
Laia , si llegeixes aixo ,no oblidis que encara que et sentis aixi , no etas sola .. estem tots amb tu . T'ESTIMO I T'ESTIMARÉ SEMPRE .
ABRAÇADES PER LA FAMILIA :)
ara que tot es dificil, que cada sentiment fa mal, que no pots evitar que els dies passin i que la realitat et foti als morros cada dia la seva cruesa,es dificil mirar endavant .. es dificil ni tant sols imaginar un demà, segur però que la força dels vostres lligams es tantgran que ni una patacada com aquesta podrà trancar.
anna
torno a ser jo, no puc passar per alt que ahir... que representa que estavem de festa,de fi de campanya.... se que tots tos els companys us vam tenir en silenci un record per vosaltres, se que no es important, però ja sabeu que sou molt importants per a tots, i ningú va passar per alt la diferencia del sopar d aquest any amb la dels altres.
antònia, has de saber que en jordi... la primera paraula que em va dir, després de saludar.nos va ser per a tu.una forta abraçada seva, els d olot, com tothom, us estimen molt, i a tothom li fa ràbia veure-us patir.
un patonàs.
anna
Publica un comentari a l'entrada