L’Albert

El seu germà, l’Albert, és molt jove (acaba de fer els 21 anys), té la seva parella, l’Anna que li està fent una companyia extraordinària i l’està ajudant molt (des d’aquí moltes gràcies Anna, encara que ja se que diràs que no cal i que ho fas perquè te l’estimes) i per tant, aparentment, és sobreposarà. No m’agrada dir que ho superarà, perquè aquestes coses no se superen mai, sempre queden en el record.
Malgrat tot, no serà senzill, és un tema del que no li agrada parlar-ne massa i sobre el que hi té un gran respecte. Per ell més que morir prefereix parlar de que se n’ha anat, que ens ha deixat ...
Perquè no deixa que era el seu germà gran, i que malgrat les petites disputes, del tot normal entre germans (per temes de roba, d’auriculars, de l’ipod, del canal de la tv ...), s’estimaven molt i es feien moltes confidències.
A més, en Jordi sempre li feia de germà gran i l’aconsellava en el tema dels estudis, i en d’altres aspectes de la vida. Era quatre anys més gran i moltes coses que no s’atrevia a comentar-m’ho a mi, o feia amb ell. Ara ha perdut tot això. HA PERDUT EL SEU UNIC GERMÀ, i el seu millor confident, i s’ha quedat “sol” com el nostre únic fill.
Aquest nova situació l’ha fet sentir-se amb més obligacions envers nosaltres, creu que ha d’estar més per nosaltres i si abans ja s’hi passaven (amb l’Anna) moltes estones a casa; últimament s’hi estan molt més.
També ha fet que ens vulgui “protegir” d’una altre situació com aquesta, volent canviar de cotxe per un de més fort, i malgrat ja li vaig dir que si tenia la desgràcia de topar de cares amb un camió, com el seu germà, no hi havia cotxe que hi valgués; com que el va voler canviar, ho varem fer.
Quan anàvem de viatge, probablement eren els moments en que més confidències es feien, donat que ells dos compartien habitació, i això els feia estar molt més junts que mai, inclús que a casa on al tenir cada un la seva habitació i haver-hi nosaltres en els espais més comuns, no els permetia parlar de segons què amb tanta tranquil·litat.
El que està clar és que s’ho explicaven pràcticament tot i es cobrien l’un a altre en les petites tonteries que poguessin sorgir.
Eren germans i amb això està tot dit.
Però precisament per això, perquè eren germans, i perquè la notícia de la seva mort el va agafar tan de sobte com a nosaltres (com ja he comentat ell era a casa quan el mosso d’esquadra ens ho va comunicar) la seva pèrdua l’ha afectat, I MOLT.
T’estimem.