La Tina és un gossa de la raça Schnauzer, de mida mini. De moment és petita, només té tres mesos, però no serà mai un gos gran.
Jo sempre havia estat contrari als gossos en un pis, i concretament a casa, fossin de la mida que fossin, i si alguna vegada havia sorgit el tema de comprar-ne un, la meva opinió n’era del tot contraria; i sempre deia que en tot cas quan em jubilés, que llavors ja en parlaríem.Avui hi ha una gosseta a casa. Però és que avui la situació a casa és tant diferent de la última vegada que es va tractar aquest tema, que he estat incapaç una vegada més d’oposar-me a una voluntat manifestada tant per l’Antònia com per l’Albert.Ja no em val ajornar-ho fins a la jubilació (no se tan solsament si hi arribaré, ni si arribaré a la propera setmana). Ja no puc tallar il·lusions amb pretextos.
Si avui gaudeixen (i gaudeixo) d’aquesta gosseta, això és el que compte, i demà... potser ni existirà el demà.
Sempre he dit (i penso que negar-ho és estúpid) que el dia 6 de març van canviar moltes coses i dins la meva escala de valors ha passat a tenir molta importància l’avui, quedant més en un segon terme el demà. Demà del qual en Jordi en va ésser privat.T’estimem
4 comentaris:
Es curioso pero la mayoria de la gente piensa o pensamos mas en el futuro, las cosas que vendrán y nunca miramos el presente, aplazamos cosas pensando tener un futuro mejor o mas tranquilo pero cuando te suceden estos hechos te "enganchas" a la vida digo enganchas no porque la veas mejor si no que vas dejando de aplazar cosas y empiezas a tomar decisiones mas instantaneas.Como bien dices en tu blog Joan hay que mirar el Hoy y No dejar oportunidades o pensamientos para mañana porque no sabremos que nos depararará el futuro, puede ser bueno o malo....
Fuerza y cariño para todos
Jordi no te olvidamos!
saps que els gossos son la meva locura.... a casa quan vivia amb els meus pares ho vaig tenir sempre impossible " no n hi ha prous de besties a casa ¿?¿?..em deia el meu pare, en broma, pero amb contundència de manera que em quedes clar que a casa seva gossos no, quin gest tant generos, joan, es una demostració clara i enorme d amor per els teus, per veurels, encara que sigui una mica, mes feliços. Crec que l amic del que parlaves la setmana passada parlava de gestos com aquets que son gestos de joan masachs del mes bo.
una abraçada,
anna
Benvinguda Tina!!! Ês preciosa, té una carona dolça! Tinc moltes ganas de estar amb vosaltres una estona, explicar-nos com va tot i demés...Marxo a viure a Madrid el 4 d'Octubre, amb la pressa de no deixar per més tard el que un desitja, el dia 6 crec que ens ha fet veure el mon real a molts...El mon real de l'efimer de les coses, i ara sí, més que mai cal fer pasos de gegant i valorar cada dia com algo preciat. Amb pèrdues i dolor, pero tenim l'oportunitat de gaudir, estem vius. Encara que sigui lluitar per les coses en las que creiem...I una familia com la vostra, es un regal per els que tenim la sort de tindre un exemple en vosaltres.
Amb tota l'estima una abraçada molt forta per tots **
Isa
No m'ha agradat gens aquest escrit, se que la tristor pot arribar a enfonsar fins la desesperació, xo s'ha de seguir endavant.
Demà 14 de septembre vaig cap a Barcelona, així que trucaré i us faré una visita.
No he tingut la valentia de fer-ho abans, ni per el mig any del fatidic dia 6.
Una abraçada, Marta
Publica un comentari a l'entrada