Hòstia quin tema: La mort. Tema tabú en la nostra cultura. No fa massa temps ho era també el sexe. Aquest s’ha superat, però el de la mort encara continua ben viu (quin contrasentit: el tabú de la mort, ben viu).En general no estem preparats per la mort, ningú gosa parlar-ne massa, no fos cas que em senti i em vingui a buscar.
I la mort forma part del cicle de la vida. Si no hi hagués mort, no hi hauria vida. De fet tal com diu una dita: “La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatja”.
I la mort forma part del cicle de la vida. Si no hi hagués mort, no hi hauria vida. De fet tal com diu una dita: “La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatja”.
Però de morts jo diria que n’hi ha de dos tipus: la natural i la antinatural.
És evident que tots hem de morir (cap de nosaltres quedarà per grana, malgrat era una conya que jo solia fer sovint), i això ho sabem des que ens anem fent grans. Ja a l’escola ens ho expliquen, ens parlen del cicles de la vida, que acaba amb la mort.
Dels quatre estadis del cicle de la vida (néixer, créixer, reproduir-se i morir) només n’hi ha un que tenim garantit: Morir. En quan als altres dos (néixer ja ho hem fet), créixer (ho pots fer fins a un cert punt) i reproduir-te potser que no ho acabis fent mai. Ara morir-te, no cal ser endeví per garantir-ne el pas per aquest estadi.
O sigui que morir-se és la cosa més “natural” d’aquest mon. Ara bé, és natural quan aquesta arriba un cop has passat pels altres estadis i el teu cos ja cansat i havent donat tot el que podia donar, mort de vellesa.
Però, que passa quan aquest estadi passa per davant dels altres, saltant-ne l’odre natural i t’atrapa en la plenitud de la vida ? Quan tens tot de projectes per portar a terme ? Quan estàs ple d’il·lusions ? Quan només tens 24 anys ? Quan és ANTINATURAL ?
Si ja no estem preparats per la mort natural, imaginat per la antinatural... És un cop d’una intensitat tal, que les paraules no ho poden descriure.
Jo sempre havia sentit a dir que la mort d’un fill és el pitjor que pot passar a uns pares. Ara no puc estar-hi més d’acord.
T’estimem.
1 comentari:
resignació i lluita, suposo que son l alternativa a l enteniment, quan no podem entendre només ens queda tirar....., el que passa joan, es que voldria que d adonessis de com us veig jo, i crec que tots els que us envoltem, no conec gaire gent amb la vostra valentia, amb les vostres ganes de lluitar, de seguir siguent el que sempre heu estat, no se expresar el respecte, l admiració i els sentiment que tinc per vosaltres, no heu permés el putu-destí que tant de mal us ha fet, mati la vostra essència de familia i d amor compartit, joan per a mi tenir-vos a prop m omple d orgull, feu tant de be als que us envoltem amb la vostra actitud que mai us ho agraïrem prou.
una abraçada.
anna
Publica un comentari a l'entrada